T’enyoro cada dia
Sento la soledat de la teva absència en cada racó
en tot allò que ja no podem compartir
en totes les angoixes i alegries viscudes
en les rialles que no sents i retornen buides
repetides pel ressó de les parets nues
En les llàgrimes que moren als ulls
quan no hi ets per donar-me aixopluc
i sento la teva veu que em contesta
profona i sonora dins meu.
Però tu no hi ets,
només el record que alhora m’omple i em buida.
Un any d’absència fosca
i segueixes sempre present en mi
La teua petjada resta marcada en la meva persona,
emprempta de tot el que em vas ajudar a créixer,
modelatge subtil de l’amor i l’admiració compartida.
Mai vaig entendre que veiés en mi
Però tu em feies sentir gran
en la teva fe en mi jo reverdia.
En la distància companyia.
I en la mort em dones vida.
Però no hi ets i em sento sola
i t’enyoro.