La solitud de sentir-se diferent

Enmig del blat

Em veig diferent

Em sé diferent

Em sento diferent


Descobrir-te diferent forma part del conèixer qui ets, no hi ha dues persones iguals i les diferències són el que et fan únic. Però a cops també et fan estrany,  rar, un outlier en el grup, l’ovella negra i la nota discordant

Veure’s diferent forma part del créixer,  saber-se diferent del conèixer-se a un mateix i acceptar-se, però sentir-se diferent t’ailla.

De tant voler ser igual et negues i et desdibuixes, per voler confondre’s amb el grup t’inhibeixes i et calles, i entre la multitud empetiteixes, et disols i et sents morir. Perquè si mires entorn et sents diferent i sol. Solitud entre la gent, entre la multitud, entre els iguals en la diferència, aquesta diferència que només perceps i sents en tu.

Vull creure’m una llum en la obscuritat, però em sento una taca en el blanc impolut del llençol net … I vull dissoldre’m entre l’escuma del detergent.

I fujo, fujo de la gent i de la civilització i em perdo en el no res …

Llavors enmig la buidor, amb l’horitzó com a company i un cel immens com a sostre, la soledat m’abandona i em fonc amb el mon. No hi ha iguals ni diferents i tu amb tu et sents un tot i et sents feliç. Guardo aquests moments com un tresor per reviure’ls quan la companyia em faci sentir sola.

Però avui em sento renéixer,  dins una bombolla de sabó ascendeixo i puc mirar més enllà  dels cossos homogenis i compactes que em rodegen. I, des de l’alçada i la perspectiva que dona la distància, puc veure d’altres irregularitats que m’atreuen com fars.

I vull agraïr a aquestes espurnes de llum que m’han donat vida en la foscor, que m’han fet sentir l’escalfor dels qui t’estimen.

  • Al company, amic i amat que m’omple la vida i amb qui creixo i m’expandeixo, amb qui envelleixo i amb qui vull morir.
  • Als veritables amics, no hi ha lloc on em senti més lliure i més plena que entre les parets de casa vostra. Enlloc i per ningú tant acceptada, acompanyada i estimada. Mai amb ningú tant proper, aquí o des de l’altre costat de mon estant.
  • Als qui em van donar la vida, dels que no t’adones de qui realment són i no els valores en tota la seva extensió fins que no ets adult i mires enrera amb la perspectiva del temps i l’experiència.
  • Als qui em van acompanyar en els anys terbols de l’adolescència i juventut, acceptant-me, estimant-me i aguantant-me en els meus dubtes i conflictes interiors, res hagues set igual sense vosaltres.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *