Adéu?

Avui, avui no puc sentir el buit,
plena estic de la teva presència.
Avui no puc sentir tristor
tampoc plor ni melancolia.
La teva alegria de viure cada dia
no ens abandona,
ni les teves bromes,
ni el teu somriure.

Fins el darrer dia feliç,
orgullós de la teva família
del fet i aconseguit en la vida.
Un camí llarg
a cops feixuc i a cops lleuger
però sempre ple i sincer
aliè a tota hipocresia.

Som el que som perquè ens has fet créixer en els valors de l’amor, l’ajut i la solidaritat compartida.
Som el que som per la teva confiança infinita en les persones i sobretot en nosaltres.
Perquè ens has ajudat i alhora deixat trobar el nostre rumb, sense mapes ni camins.

En la foscor il·luminaves amb la teva alegria,
en la felicitat comparties,
en la necessitat sempre fent costat,
i en la llunyania proximitat.

Mai deixaràs d’estar en nosaltres,
sempre al costat de la mare als nostres cors,
inimaginables l’un sense l’altre,
en la profona petjada deixada en nos.

MAI T’OBLIDAREM

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *